La DGT anunciarà la ubicació de tots els radars fixos i mòbils

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha proposat com a mesura immediata la modificació dels controls perquè els radars siguin visibles per al conductor, de curta durada, ubicats en múltiples emplaçaments i amb advertència prèvia

Així ho ha anunciat aquest dimecres la directora general de Trànsit, María Seguí, durant la Comissió de Seguretat Viària al Congrés dels Diputats. Seguí ha indicat que aquesta decisió de la visibilitat dels radars, tant mòbils com fixos, busca que els conductors respectin els límits de velocitat, especialment aquells establerts com trams perillosos.

"La denúncia no és l'objectiu final", ha apuntat la directora de Trànsit. Així, ha indicat que l'Associació de Trànsit de la Guàrdia Civil ha rebut instruccions perquè els radars mòbils, salvaguardant la seguretat dels agents, siguin visibles per als conductors "i que aquesta presència a la carretera serveixi com a prevenció i dissuasió".

Són les mateixes finalitats que cerca el fet que la situació d'aquests controls es publiqui periòdicament al web de la DGT. Seguí, que ha definit aquestes iniciatives com un "canvi en la política de prevenció", ha explicat que s'informarà d'uns 1.200 trams de vies que s'han "caracteritzat com especialment meritoris d'aquesta gestió".

"Els nostres criteris d'ubicació d'aquests radars són el resultat d'aplicar una metodologia pròpia desenvolupada per nosaltres i que ja hem provat en set províncies, i que té en compte quatre paràmetres: nombre d'accidents greus ocorreguts en aquests trams (aquells amb almenys una víctima mortal o un ferit amb hospitalització), el nombre general d'accidents independentment de la gravetat, la informació sobre la velocitat mitjana en aquest tram i el rang de la carretera ", ha puntualitzat.

Més radars de tram

La directora de la DGT també ha precisat que aquest pla afecta el tipus de radars. Així, ha indicat que es mantenen els radars fixos i variables, encara que està previst que "en els pròxims mesos" es modifiquin o reemplacin 30 dels radars de punt per radars de tram, principalment en les vies convencionals, de manera que el total de aquests aparells no augmentarà.

Dins d'aquestes propostes, Seguí ha inclòs una iniciativa en què el departament que dirigeix ​​porta treballant des de fa temps i que permetrà que els radars distingeixin per vehicles. "Aplicant mètodes informàtics, un radar distingirà quin tipus de vehicle ha comès la infracció de velocitat per així poder aplicar la sanció en funció de la limitació específica aplicable a aquest vehicle", ha explicat Seguí. Els turismes i motocicletes tenen els límits de velocitat superiors al de camions, autobusos i furgonetes, fins ara, "encara que després se'ls apliqués la metodologia per sancionar per la velocitat deguda, el radar només saltava quan excedia els límits de turismes i motocicletes", ha apuntat.

Finalment, a aquestes mesures s'uneix el fet que els radars comencin a operar de manera homogènia a tot el territori interurbà. Aquesta instrucció pretén unificar el marge de tolerància amb què actuen aquests aparells. Una mesura d '"equitat" que persegueix gestionar de manera "unificada" i "transparent" les infraccions per velocitat. Es tracta, segons ha explicat la DGT, que "el ciutadà conegui a la velocitat a la qual comencen a sancionar independentment de la zona per la qual circulin". El llindar de tolerància és de 7 quilòmetres si la velocitat del vehicle és menor de 100 quilòmetres per hora i del 7 per cent si supera els 100 quilòmetres per hora.

Augment de víctimes a la carretera

Durant la seva intervenció Seguí també s'ha referit a l'augment de víctimes a les carreteres en el primer mes de 2015, que van sumar 87 enfront de les 61 del mateix mes de 2014. La directora ha indicat que aquesta xifra suposa una pujada del 43 per cent amb respecte a l'any anterior, "una magnitud gairebé oposada a la que es va produir al gener 2014 amb respecte a gener de 2013" on es va registrar una baixada de més del 30 per cent. Per a la DGT, "tan anormal és un descens per aquestes xifres, com un l'augment" i ha apuntat que la "variabilitat" de nombres és "més notable" com més petit és el temps que s'analitza.

En aquest sentit, ha posat com a exemple que, si s'agafa com a referència les víctimes del País Basc al gener de 2015, que van ser 5, davant l'absència de morts l'any anterior, es tracta d'un augment "infinit", o els 11 morts a Catalunya aquest any, davant els 7 de 2014, que suposen un 57 per cent.

A més, ha apuntat que aquest augment al gener de 2015 es deu a un "augment net en 12 de les 17 comunitats autònomes", sent les que més han pujat Castella i Lleó (amb 7 més), Andalusia (amb 6), i el País Basc i Galícia (amb 5). Tot i això, Seguí ha insistit que es tracta de dades provisionals i d'un curt període de temps i ha assenyalat que no tots els anys que han patit una pujada en el primer mes han registrat un augment al final del mateix.

 

noticia de ecomotor.es